El Model Wilson és una tècnica matemàtica que ajuda a determinar una quantitat òptima. D’els poductes que s’han de comprar o produir per minimitzar els costos totals associats amb la gestió de l’inventari. Va ser desenvolupat per Ford W. Wilson va se ideat i pensat al 1915. Tot i aixó el seu ús i aplicació s’ha popularitzat molt més al llarg del segle XX i XXI. Es mes coneguda especialment en l’àmbit de la logística i la gestió de la cadena de subministrament.
Objectiu del Model Wilson:
El seu objectiu principal és identificar el punt d’equilibri entre els costos de comanda. “(costos relacionats amb la realització d’una comanda, com poden ser les despeses de transport, de processament de comandes, etc.)” i costo de manteniment d’inventari. “(costos associats amb emmagatzemar els productes a l’inventari, com són els costos de l’espai d’emmagatzematge, assegurança, deteriorament, etc.)”.
El Model Wilson busca una quantitat de comanda óptima, la qual permet reduir al mínim aquests costos totals combinats, aconseguint així una gestió eficient dels inventaris.
Components del Model
Per calcular la quantitat òptima de comanda, el Model Wilson té en compte diversos factors clau:
Q*: és el volum (en unitats) de la comanda òptima.
s: és el volum (en unitats) de la comanda òptima.
D: és el nombre d’unitats que es necessiten de l’article durant el període de gestió.
g: és el cost que suposa tenir una unitat de l’article emmagatzemada durant el període de gestió.
Una vegada hem completat aquest apartat que seria la nostra primera formula pasariam al segon pas:
Nº de comandes a l’any. Per saber el número de comandes en un any, s’ha de dividir (D) entre (Q).
A Continuació del pas anterior amb aquestes dades mes aurem de seguir amb el seguent pas:
El temps entre comanda i comanda. Si sabem que l’any comercial té 360 dies i que es fan N comandes:
I ja per ultim pas, tenim dues variacións doferents:
El punt de comanda. Ens diu el nivell d’existències que ha d’haver en un magatzem per a realitzar una comanda. Primer calcularem la demanda diària (D/360) i la multipliquem pel termini de lliurament (t). En aquest resultat haurem de sumar l’estoc de seguretat.
